Viatge- traslat i donació de vehicles. mes informació en www.senar@senar.net mes información en info@critsdelsnens.org - info@qadar.cat
QADAR i l’ASSOCIACIÓ D’AJUDA CRITS DELS NENS
Es visitaran els projectes on l’Associació d’Ajuda Crits dels Nens, col.labora en diferentes accions i es podrà viure en primera persona els principals la tasca realitzada per Crits dels Nens.
-Itinerari:
BARCELONA – MALAGA
MALAGA – AGADIR-TARFAYA
TARFAYA – SAHARA OCCIDENTAL (Acampada)
DAHLA – BIR GUENDOUZ
BIR GUENDOUZ – P.N.ARGUIM
ARDIN – NOUAKCHOTT
NOUAKCHOTT – AYOÛN EL ATROUS
AYOÛN EL ATROUS – NIORO
NIORO – BAMAKO
BAMAKO – BARCELONA
Preu aprox. per persona:1.950 e.
-El preu inclou: . Vehicle durant el circuit; . Assegurança de viatge; . Allotjament en hotels; . Material d’acampada
-Trasllats aeroport/hotel/aeroport; .Tramits entrega vehicles- Coordinador i personal de logística; . Bitllet d’avió de Bamako a Barcelona
Estimación de costes:¡300 calculadores por decir algo!Otra excelente web dedicada al análisis de costes. Este portal de la NASA contiene bases de datos, estudios económicos, libros de economía, calculadores de inflación, modelos, links, etc. Este enlace es tan bueno que merece un artículo específico en Todoproductividad.
MATEMÁTICOS
Análisis de sistemas:¡350 calculadores!En los enlaces de este sitio web encontraremos unos 350 calculadores para análisis y diseño de sistemas: Análisis de respuesta del dominio tiempo, análisis del dominio frecuencia, análisis y diseño en espacio estado, ecuación de Lyapunov, reducción y dinámica de modelos, etc.
Calculadores de análisis numérico:¡200 calculadores!Este es otro estupendo sitio web para los que estudian matemáticas. Más de doscientas herramientas de cálculo dedicadas a análisis de datos, interpolación, ajuste de curvas, minimización y maximización de funciones, polinomios, ecuaciones no lineales, ecuaciones diferenciales ordinarias, derivadas y diferencias, integración, funciones de análisis de matrices, descomposición de matrices, funciones de matrices, matrices especiales, ecuaciones lineales, valor propio, transformaciones de Fourier, convolución y filtrado, correlación cruzada, funciones matemáticas especiales, funciones complejas
Gestión empresarial
Hojas de cálculo empresariales. ¡Unas 300 hojas de cálculo! Otra gran recopilación de herramientas gratuitas que facilitan la gestión empresarial: Plantillas comunes de uso empresarial, planes de negocios, sistemas de análisis de negocios, calculadores online, diagramas dinámicos,
Calculadores financieros.¡Unos 300 calculadores!Estupenda recopilación de calculadores financieros. Los calculadores se agrupan por hipotecas, préstamos, tasas, automóviles, finanzas personales, créditos, deudas, ahorro, inversiones y comerciales. También encontramos útiles calculadores del retorno de la inversión.
Herramientas financieras online.¡35 herramientas!Excelente colección de herramientas financieras. Podemos encontrar herramientas para inventarios, cash flow, estimación de errores, eventos en hojas de balance, contratos de construcción, alquileres, ingresos, informes financieros de joint ventures, provisiones, valoración de intangibles, etc.
Estimador del IP global: Saber en qué nos estamos embarcando cuando pretendemos patentar algo a nivel mundial no siempre es fácil. Con este programa, Global IP Estimator, puedes estimar los costes de patentar tu producto a nivel mundial.
IP LEgalFrom: La más popular de las herramientas gratuitas para preparar patentes mundiales.
Patentwizard: Software de solicitud de patentes para Estados Unidos.
Análisis y presentación de datos de encuestas: Herramienta interactiva para analizar y presentar dados de encuestas de empresas (de las encuestas sobre condiciones para la inversión y el rendimiento de las empresas).
Cálculo de los indicadores de gobernabilidad: Excelente herramienta que permite averiguar las situación de un buen número de indicadores de gobernabilidad para todos los países del mundo.
Ley de los rendimientos decrecientes: Hoja Excel que describe el funcionamiento y la zona de actuación de la empresa a través de una función de producción.
El proyecto de investigación La empresa red en Catalunya. TIC, productividad, competitividad, salarios y beneficios en la empresa catalana tiene como objetivo principal constatar que la consolidación de un nuevo modelo estratégico, organizativo y de actividad empresarial, vinculado con la inversión y el uso de las TIC (o empresa red), modifica sustancialmente los patrones de comportamiento de los resultados empresariales, en especial la productividad, la competitividad, las retribuciones de los trabajadores y el beneficio. La contrastación empírica de las hipótesis de trabajo la hemos realizado mediante los datos de una encuesta a una muestra representativa de 2.038 empresas catalanas. Con la perspectiva del impacto de la inversión y el uso de las TIC no se aprecia una relación directa entre los procesos de innovación digital y los resultados de la actividad de la empresa catalana. En este sentido, hemos tenido que segmentar el tejido productivo catalán para buscar las organizaciones en las que el proceso de coinnovación tecnológica digital y organizativa está más presente y en las que la intensidad del uso del conocimiento es un recurso muy frecuente para poder captar impactos relevantes en los principales resultados empresariales. Eso es así porque la economía catalana, hoy, presenta una estructura productiva dual.
Por una parte, tenemos la mayor parte del tejido productivo (en torno a cuatro quintas partes), que no hace un uso intensivo de las TIC, tiene un nivel de capacitación de su fuerza de trabajo claramente mejorable, presenta estructuras productivas y organizativas poco flexibles y con una baja autonomía y capacidad de decisión por parte de los trabajadores, y en la que los procesos innovadores todavía son poco frecuentes. Este conjunto de empresas muestra un patrón de crecimiento extensivo, es decir, fundamenta su dinámica de expansión a largo plazo, sobre la base de un incremento de su dotación de factores, y en especial del factor trabajo con baja capacitación. Precisamente por este motivo la tasa de crecimiento de la productividad del trabajo en Catalunya evoluciona a un ritmo preocupantemente bajo y, en un contexto competitivo dominado por la globalización, los problemas de competitividad son relevantes.
Por otra parte, otro conjunto de empresas, más reducido (en torno a una quinta parte), basa su potencial de crecimiento en la interacción del capital humano, la reorientación de la producción y la organización del trabajo, y una dinámica continua de innovación, en especial de carácter digital, pero también en la gestión de los recursos humanos. Es, precisamente, en este conjunto de empresas, claramente inferior al anterior, pero con un potencial de crecimiento a largo plazo muy superior, donde se determina la evolución favorable de la eficiencia, de la competitividad, de los salarios y de los rendimientos de nuestro tejido productivo
VILASECA, J.; TORRENT, J.; BATALLA, J. M.; CABAÑERO, C. F.; CASTILLO, D.; COLOMÉ, R.; DÍAZ, A.; FICAPAL, P.; GARAY, L.; JIMÉNEZ, A. I.; LLADÓS, J.; MARTÍNEZ, M. J.; MESEGUER, A.; PLANA, D.; RODRÍGUEZ, I. (Febrero 2008). La Empresa Red. Tecnologías de la Información y la Comunicación, Productividad y Competitividad. Barcelona: Ariel; Editorial UOC.
a)Acuerdos contractuales: Se dan mediante diversos modalides de contratos (contratos de larga duracion sobre actividades concretas, franquicia, licencias, subcontratacion, spin-off, consorcios) entre empresas que no implican intercambio de aciones ni la inversión en el capital de ninguna empresa exixtente o nueva.
b)Acuerdos accionariales: El proyeccto de colaboración entre empresas implica la adquisición de acciones de una empresa por parte de almenos uno de los socios participantes. Las opciones que existen en este sentido son: alianza de empresas o joint-venture, participacions minoritàrias, permuta de acciones.
c) Redes interorganizativas: Forma organizativa intermedia entre el mercado y la empresa caracteritzada por la pluralidat de acuerdos de cooperación entre los mas diversos participantes (empresas, individuos, instituciones públicas y privadas, entitades financieras, etc.). Hay redes internas, redes verticales, redes horitzontales i redes diagonales
... el model finlandès combina una economia informacional dinàmica amb una major justícia social i protecció col•lectiva del treballador- antics objectius de l'Estat de benestar tradicional. Aquesta justícia social i la protecció col•lectiva del treballador és major que la que resulta de la tendència global. Tanmateix, ja no es tracta de l'antic tipus d'Estat de benestar, que freqüentment no es veia més que com a mitigador dels pitjors efectes de l'economia i que ocupava un posició fonamentalment defensiva davant aquesta. Al principi d'aquest capítol vam proposar el concepte de “Estat informacional del benestar" que forma un cercle virtuós amb l'economia informacional.
Hi ha diversos nexes importants entre ambdós. En primer lloc, la societat informacional finlandesa crea la base financera de l'Estat de benestar. Sense els ingressos fiscals, la societat no podria finançar el seu Estat del benestar. I sense una major productivitat, els impostos serien elevats inacceptablement. Per tant, la societat informacional necessita créixer més de pressa que els costos de l'Estat de benestar.
L'economia també requereix una productivitat competitiva perquè les empreses segueixin al país. Només hi pot haver majors costos laborals i socials si hi ha una major productivitat; d'una altra manera, les companyies es traslladaran a un altre lloc amb una menor pressió fiscal. Per tant, en principi, l'economia informacional i l'Estat del benestar no són antagonistes, sinó que una economia informacional que funcioni bé és un requisit d'un Estat del benestar generós. Finlàndia sols va poder mantenir el seu Estat del benestar, fins i tot en un període de greu recessió, mitjançant la transformació de la seva economia.
Tanmateix, a llarg termini l'economia informacional requereix una dimensió social sostenible. De fet, la idea que l'economia informacional és un requisit de l'Estat de benestar podria presentar-se al revés: donada la forta oposició actual a la globalització, podria ocórrer que sense una dimensió de benestar social global més fort, l'economia informacional hagi d'enfrontar-se a una oposició tan dura que el seu desenvolupament es faci extremadament volàtil o insostenible. Per aquest motiu, l'economia informacional global podria tenir com a requisit un tipus determinat d'Estat del benestar. Des d'aquesta perspectiva, Finlàndia ha aconseguit prosseguir la seva transformació en una economia informacional durant la recessió perquè l'Estat del benestar va fer socialment acceptable el seu desenvolupament. Sens dubte, un altre dels nexes clau entre ambdós és que l'aportació pública d'educació, salut i seguretat social garanteix un número suficient de persones altament qualificades i en bones condicions per treballar en l'economia informacional. Com a resultat d'aquest cercle virtuós, els finlandesos continuen manifestant un fort suport a l'Estat del benestar (...)
Per tant, el que estem contemplant en el model finlandès és un nou Estat informacional del benestar. El nucli és el cercle virtuós d'economia informacional i Estat del benestar.
Extracte del capítol 4 - El benestar de la nació a Manuel Castells i Pekka Himanen, El estado del bienestar y la sociedad de la información. El modelo finlandés (Alianza: Barcelona, 2004)
Articulos publicados en:http://www.pilarjerico.com/category/articulos-publicados/nos indica :“Esta crisis es una crisis de conciencia, de valores humanos, y cada uno de nosotros puede vivirla como una víctima o como un protagonista del cambio que el mundo necesita experimentar”
La implementació de pràctiques socialment responsables aporta beneficis tant a nivell intern com extern. Entre els primers, cal destacar les accions relacionades amb les condicions laborals, el desenvolupamnet de les persones a la organització, la seguretat i la salut, la gestió del canvi, els recursos energètics, l'aigua, les matèries primeres o gestió de residus. Entre els beneficis externs cal destacar les millores amb les relacions amb la comunitat local, els clients, els proveïdors, les administracions, els competidors, ..
Beneficis socials
• Millora la capacitat interna de l’organització, per adaptar-se als canvis.
• Ajuda a la creació i consolidació d’ocupació estable i de qualitat.
• Fomenta la participació dels treballadors/es.
• Contribueix al desenvolupament professional dels membres de l’organització.
• Motiva i fidelitza les persones que formen part de l’organització.
• Millora el clima laboral i conseqüentment, la productivitat.
• Fomenta la creació de talent col•lectiu i per tant, permet portar a terme una política innovadora.
Beneficis econòmics
• Facilita el posicionament i diferenciació de la marca respecte la competència.
• Facilita la captació i fidelització de clients.
• Anticipa futures necessitats i millora la relació de l’empresa amb la societat.
• Disminueix el risc de conflictes amb els diferents grups d’interès.
• Afavoreix l’adaptació a futures regulacions.
• Millora la relació amb agents fonamentals com els sindicats o poders públics.
• Fomenta una cultura empresarial pròpia amb la conseqüent millora de la productivitat i eficiència dels treballadors.
• Ajuda a la identificació de nous mercats i noves idees de negoci, degut a la participació activa amb la comunitat.
Beneficis ambientals
• Contribueix al desenvolupament sostenible, amb la incorporació de mesures que preserven l’entorn.
• Redueix les despeses de consum energètic.
• Redueix els residus i despeses de reciclatge.
• Millora la imatge pública de l’empresa.
• Permet l’aplicació de criteris ambientals en les decisions de compra dels consumidors.
La implementació d’un sistema de gestió socialment responsable implica el compromís per part de la direcció de l’empresa d’incorporar de forma voluntària aspectes de millora en la gestió empresarial des d’una perspectiva de responsabilitat social. El procés d’implementació s’inicia amb la diagnosi de la situació de l’empresa que donarà lloc a un pla de millora en els àmbits econòmic, social i ambiental. Finalment, i des d’un punt de vista estratègic, és important que les empreses donin a conèixer aquest compromís explicant a la societat tot el que aporten a través de memòries de sostenibilitat
Diagnòstic de l'estat de l'empresa respecte la RSE
Documents
Qüestionari de diagnosi RSE.COOP
(PDF, 139kB)
Tot procés de millora contínua s’inicia amb una diagnosi de l’estat actual de l’empresa. En termes de responsabilitat social s’analitzen tres àmbits: l’econòmic, el social i l’ambiental. Aquest estudi permet analitzar les fortaleses i les debilitats de l’empresa així com les oportunitats i amenaces, configurant posteriorment un mapa de possibles accions de reforç i millora que permetran a l’organització definir polítiques i estratègies de futur.
Aquest és el qüestionari utilitzat per fer la diagnosi a les empreses participants en el programa RSE.Coop creat per implementar la RSE a les cooperatives.
. Com s'implementa la RSE a la nostra empresa?
En aquest apartat, es faciliten a les organitzacions interessades en implementar mesures de responsabilitat social unes fitxes estàndards d’actuació per cadascun dels tres àmbits esmentats, que permetran disposar d’un enfocament bàsic en cadascuna de les matèries.
Àmbit econòmic
1. Pla estratègic
2. Sistemes de Gestió (qualitat, MA, PRL,etc...)
3. Màrqueting responsable
4. Us de recursos locals
5. Gestió de capital
Àmbit social
1. Igualtat d’oportunitats no discriminació
2. Conciliació de la vida personal i laboral (6C de la conciliació)
3. Prevenció de Riscos Laborals (avaluació de riscos, planificació activitat preventiva)
4. Foment de l’ocupació estable i de qualitat ( guia per a la contractació de personal amb discapacitat)
5. Formació interna (Detecció necessitats, pla formació, enquesta satisfacció)
6. Comunicació i participació (Canals de comunicació)
7. Integració amb la comunitat ( col•laboració, vincles amb empreses i entitats de l’entorn)
8. Relació amb clients i proveïdors
Àmbit ambiental
1. Política ambiental
2. Gestió de l'aigua
3. Gestió de residus
4. Política energètica
5. Emissions atmosfèriques
6. Contaminació acústica, lumínica i del sol
7. Integració amb l’entorn
Mecanismes de comunicació
L'interès per part de les empreses en facilitar informació sobre les accions de millora que porta a terme en els diversos àmbits deriva, entre d'altres, de la necessitat de posicionar-se com a empreses modèl•liques i compromeses amb el desenvolupament sostenible i també d'incorporar la comunicació com un mecanisme de foment de la transparència que augmenta la confiança i, conseqüentment millora la imatge de l'empresa. Les empreses disposen entre d'altres dels següents mecanismes de comunicació:
1.- Memòria de sostenibilitat
Es tracta d'un document corporatiu en el que podem trobar informació sobre els impactes i actuacions que dur a terme l'empresa en els àmbits econòmic, social i ambiental, amb l'objectiu de donar-ho a conèixer als diferents grups d'interès: (clients, proveïdors, administracions, treballadors/es...) No es tracta d'un document estàtic sino que s'ha de revisar periòdicament. Un dels models de rendició de comptes en el camp de la responsabilitat social més reconeguts són les memòries de sostenibilitat elaborades segons els paràmetres del Global Reporting Iniciative (GRI)
2.- Codis de conducta
També anomenats codis ètics, són aquelles pautes o guies que serveixen com a punt de referència al personal d'una organització a l'hora de prendre decisions tant a nivell intern com extern.
3.- Publicació de bones pràctiques
Document en el qual l'empresa dóna a conèixer les seves pràctiques o experiències d'èxit en l'àmbit de la RSE.
Programa impulsat pel Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya, en col•laboració amb el Consell General de Cambres de Comerç de Catalunya, que preveu la implantació de la Responsabilitat Social a les PIMES catalanes. Es tracta d’una acció pilot que es portarà a terme durant el període 2008-2009 a 30 pimes catalanes.
Programa de responsabilitat social que es va portar a terme durant el període 2004-2007 amb l’objectiu d’implementar una gestió responsable en un grup pilot d’empreses d’economia cooperativa (cooperatives i societats anònimes laborals). Un dels productes resultants d'aquest programa és una eina de Responsabilitat Social que, dissenyada des de la pròpia Confederació de Cooperatives de Catalunya, té la doble funcionalitat de diagnosticar i de ser una guia d’implantació respecte a comportaments empresarials socialment responsables.
Economista - Lcdo en ADE- Lcdo.en Investigación y Técnicas de Mercado-Diplomado en Empresariales-Postgrado en Dirección financiera- Dirección de producción-EADA-Direccion de Marketing - Master oficial Sociedad de la información y del conocimiento (finalizando)En el blog Brujulaeconomica, interelaciono articulos y reflexiones sobre ciencia-economia-sociedad.
Solidària 
Solidària 
