El estado del bienestar y la sociedad de la información. El modelo finlandés (Alianza: Barcelona, 2004)

L'Estat informacional del benestar

... el model finlandès combina una economia informacional dinàmica amb una major justícia social i protecció col•lectiva del treballador- antics objectius de l'Estat de benestar tradicional. Aquesta justícia social i la protecció col•lectiva del treballador és major que la que resulta de la tendència global. Tanmateix, ja no es tracta de l'antic tipus d'Estat de benestar, que freqüentment no es veia més que com a mitigador dels pitjors efectes de l'economia i que ocupava un posició fonamentalment defensiva davant aquesta. Al principi d'aquest capítol vam proposar el concepte de “Estat informacional del benestar" que forma un cercle virtuós amb l'economia informacional.

Hi ha diversos nexes importants entre ambdós. En primer lloc, la societat informacional finlandesa crea la base financera de l'Estat de benestar. Sense els ingressos fiscals, la societat no podria finançar el seu Estat del benestar. I sense una major productivitat, els impostos serien elevats inacceptablement. Per tant, la societat informacional necessita créixer més de pressa que els costos de l'Estat de benestar.

L'economia també requereix una productivitat competitiva perquè les empreses segueixin al país. Només hi pot haver majors costos laborals i socials si hi ha una major productivitat; d'una altra manera, les companyies es traslladaran a un altre lloc amb una menor pressió fiscal. Per tant, en principi, l'economia informacional i l'Estat del benestar no són antagonistes, sinó que una economia informacional que funcioni bé és un requisit d'un Estat del benestar generós. Finlàndia sols va poder mantenir el seu Estat del benestar, fins i tot en un període de greu recessió, mitjançant la transformació de la seva economia.

Tanmateix, a llarg termini l'economia informacional requereix una dimensió social sostenible. De fet, la idea que l'economia informacional és un requisit de l'Estat de benestar podria presentar-se al revés: donada la forta oposició actual a la globalització, podria ocórrer que sense una dimensió de benestar social global més fort, l'economia informacional hagi d'enfrontar-se a una oposició tan dura que el seu desenvolupament es faci extremadament volàtil o insostenible. Per aquest motiu, l'economia informacional global podria tenir com a requisit un tipus determinat d'Estat del benestar. Des d'aquesta perspectiva, Finlàndia ha aconseguit prosseguir la seva transformació en una economia informacional durant la recessió perquè l'Estat del benestar va fer socialment acceptable el seu desenvolupament. Sens dubte, un altre dels nexes clau entre ambdós és que l'aportació pública d'educació, salut i seguretat social garanteix un número suficient de persones altament qualificades i en bones condicions per treballar en l'economia informacional. Com a resultat d'aquest cercle virtuós, els finlandesos continuen manifestant un fort suport a l'Estat del benestar (...)

Per tant, el que estem contemplant en el model finlandès és un nou Estat informacional del benestar. El nucli és el cercle virtuós d'economia informacional i Estat del benestar.

Extracte del capítol 4 - El benestar de la nació a Manuel Castells i Pekka Himanen, El estado del bienestar y la sociedad de la información. El modelo finlandés (Alianza: Barcelona, 2004)