Ventajas de las empresas organizadas en red

En el año 2008-principio de la crisis-  habia en España un gran numero de muy  pequeñas y medianas empresas. Alrededor de un 90%. Tambien dicen que  muchas tuvierón problemas a la hora de negociar con los bancos , cuando hasta entonces no habian  tenido nunca.  Como muchas de estas  empresas trabajaban dentro de la misma cadena de valor, pronto aparecierón problemas tambien dentro de la misma cadena de de valor, pronto aparecierón tambien problemas con los  proveedores, clientes, etc.

Estas, que en bastantes casos  trabajan en entornos muy cercanos y por tanto en el mismo territorio, se podrian poner de acuerdo entre ellas, por tal de  pactar la forma de negociar con los bancos o terceros, debido a que se  conocen desde hace mucho  tiempo, se tienen confianza y muchas veces se plantearn poblemas muy parecidos.

Estas empresas que si lo han hecho, habrían trabajado en red, constituyendo un frente comun de negociación ante terceros. ¿Lo han hecho muchas ¿

D’entrada, les que han fet una xarxa, han augmentat la seva dimensió i per tant, la seva capacitat de negociació, podent així, obtenir millors condicions tant dels bancs com d’altres tercers. Però si aprofiten l’oportunitat que els hi dóna l’acord, poden també compartir recursos, capacitat tecnològica, possibilitat d’accedir a nous mercats,etc.
Durant els anys 90 i no tant durant la dècada següent, va haver-hi una gran dedicació per part de molts experts a l’estudi d’aquest tema, que entre moltes d’altres van arribar a conclusions com les següents:
• Les xarxes empresarials aporten avantatge competitiu en el mercat, que es pot veure sostingut i potenciat per les competències dinàmiques que es generen en el si de la xarxa.
• Les xarxes empresarials faciliten i potencien la innovació en el seu si.
• Les xarxes empresarials poden aportar un augment de la capacitat de producció, amb l’aparició d’economies d’escala i una millora en la posició sobre la corba d’experiència.
• Les xarxes empresarials aporten la possibilitat d’accedir a nous mercats.
• Etc.
Aquests poden ser alguns dels molts avantatges que pot comportar a un empresari trobar-se treballant en una xarxa, però tinc la sensació -potser m’equivoco- de que no s’estan fent els esforços necessaris per part dels organismes corresponents, per donar a conèixer i facilitar la creació de xarxes. Ni les organitzacions empresarials, ni les cambres de comerç, ni cap de les moltes institucions que depenen d’entitats públiques com ajuntaments, la Generalitat,etc, s’esforcen com alguns voldríem en potenciar les xarxes.
Evidentment, m’agradaria molt equivocar-me en aquesta afirmació, perquè sens dubte, també hi ha raons objectives que poden ser per a un petit empresari, barreres que frenin el seu compromís d’entrar en una xarxa.
Val a dir que el petit empresari que entri en una xarxa:
• Ha de compartir: projectes, decisions, punts de vista, etc. La seva empresa ja no serà només seva,perquè participarà en un projecte comú més ampli.
• La xarxa funciona amb un ús intensiu de les TIC.
• Ha d’estar disposat a innovar en el marc del conjunt d’empreses de la xarxa, si vol contribuir a l’èxit d’aquesta. Etc.

• Les xarxes també poden fracassar: per raons personals, per estar mal plantejades en els seus objectius, en la forma d’estar organitzades,etc.

Podria ser que alguna de les coses que acabo d’explicar freni la decisió d’alguns empresaris, que per algun d’aquests motius o per altres, no s’acabin de decidir.
Personalment, crec que ajudaria molt l’existència de:
• Un banc públic de tecnologia a disposició de les empreses disposades a innovar i administrat amb tot el respecte que sigui necessari per la propietat industrial.

• Equips d’assessors que, en contacte amb els diferents empresaris disposats a constituir una xarxa, els orientin i ajudin a resoldre els principals dubtes que raonablement, un pas tan important els pot crear.

JOSE LUIS PEREZ SANTAMARIA